Noves estructures familiars


Noves estructures familiars

Durant les últimes tres dècades, als països desenvolupats ha tingut lloc una gran evolució del concepte d’estructura familiar. La família tradicional ha passat de ser l’única forma familiar a ser només una de les múltiples variables d’un ventall cada cop més ampli.

D’aquesta manera, al costat del model tradicional constituït per parelles heterosexuals casades amb fills biològics hi trobem famílies sense fills, famílies amb fills adoptats, famílies monoparentals, famílies formades per parelles del mateix sexe, famílies reconstruïdes i famílies transnacionals.

Aquesta evolució ve explicada per diversos factors. És evident que els canvis culturals i ideològics han permès l’acceptació social de formes de viure que s’allunyen del marc tradicional, però no en són les úniques causes. En primer lloc, la incorporació de les dones al món educatiu i laboral ha transformat el seu rol dins la societat, i ja no exclusivament consisteix a construir i cuidar d’una família.

En segon lloc, els problemes econòmics del país, com l’atur estructural han restat oportunitats als joves d’emancipar-se, i han contribuït a atraçat l’edat mitjana per tenir fills fins els 32 anys en les dones i els 34 anys.