Informació complementaria
Projectes AgriRegenCat / AgriCarboniCat (CREAF, IRTA, UdL) — finques experimentales a Catalunya: https://www.irta.cat/es/agricultura-regenerativa/
Projecte Regenera (Liderat per CREAF entre d’altres: https://regenera.creaf.cat/es/el-proyecto/
Noticia d’un nou projecte: https://www.creaf.cat/es/articulos/creaf-auna-asociacion-agricultura-regenerativa-iberica-definir-modelo-agricola-regenerativo
Certificacions existents: Oficials:Ecològic (CCPAE) Emergents / internacionals a Espanya: Regenagri, Regenerative Organic Certified, The Regen Foods
L’agricultura convencional ha generat històricament impactes com la pèrdua de fertilitat del sòl, l’erosió i la contaminació per fertilitzants i pesticides. L’agricultura regenerativa ofereix l’oportunitat de revertir aquests efectes mitjançant pràctiques com la rotació de cultius, les cobertes vegetals, la integració d’animals, la reducció del llaurat i la cobertura permanent del sòl.
Segons estudis internacionals, aquestes pràctiques poden augmentar el carboni orgànic del sòl fins a un 159 % en comparació amb sistemes convencionals (Biochar Today, 2025), reduint el potencial d’escalfament global entre un 10 % i un 30 % (Springer Nature, 2025). A més, l’increment d’1 % de carboni orgànic al sòl pot equivaldre a 154 tones de CO₂ segrestades per hectàrea (Regeneration International, 2024). Aquestes dades demostren el paper clau de l’agricultura regenerativa en la mitigació del canvi climàtic i la creació de crèdits de carboni, que poden generar ingressos addicionals per als agricultors.
L’agricultura regenerativa presenta beneficis econòmics a mitjà i llarg termini. Diversos estudis europeus mostren que pot comportar una reducció de fins a un 60 % en l’ús de fertilitzants sintètics i un 50 % en pesticides, mentre que la productivitat pot augmentar entre un 25 % i un 30 % després d’uns anys d’aplicació (EASA Council, 2022; EARA, 2025). A més, la millora de la capacitat de retenció d’aigua del sòl —estimada entre un 20 % i un 50 %— permet resistir millor sequeres i pluges intenses (WorldMetrics, 2024).
A Catalunya, encara que l’agricultura regenerativa no està normativament diferenciada de l’ecològica, s’observa una tendència clara cap a models més sostenibles. Segons el Departament d’Acció Climàtica i el CCPAE (2023), la superfície ecològica representa ja el 22,5 % del total de conreus i pastures, i un estudi del projecte Regenera (El País, 2025) apunta que les finques catalanes que adopten pràctiques regeneratives aconsegueixen reduir costos fins a un 30 % mantenint rendiments similars als convencionals.
3. Oportunitat social, sanitària i de benestar animal
L’agricultura regenerativa també té un impacte positiu en el benestar animal, especialment en la seva dimensió ramadera. Els sistemes regeneratius fomenten el pastoreig rotacional i l’ús de pastures vives i diverses, on els animals poden moure’s lliurement, expressar el seu comportament natural i formar part d’un cicle ecològic equilibrat. Això contrasta amb els sistemes intensius, on els animals sovint estan confinats o desvinculats del territori.
Aquest model, a més de millorar la fertilitat del sòl i la biodiversitat, redueix l’estrès animal, minimitza l’ús d’antibiòtics i genera productes d’origen animal més saludables. En un context en què la societat catalana i europea mostra una creixent sensibilitat envers el benestar animal, tal com reflecteix l’Eurobaròmetre 2023 (Comissió Europea) —on més del 82 % de la ciutadania espanyola considera que cal millorar les condicions de cria—, la ramaderia regenerativa respon a una demanda social emergent i ofereix un avantatge competitiu i reputacional per al sector.
A més, aquesta mateixa sensibilitat s’estén cap al consum responsable i saludable. Segons el Baròmetre de Percepció i Consum dels Aliments Ecològics a Catalunya (2024), un 69,2 % dels catalans consumeix aliments ecològics —nou punts més que el 2020— i gairebé la meitat (47,5 %) els compra habitualment. Aquest increment mostra una tendència clara cap a valors de salut, sostenibilitat i justícia ambiental, que també sustenten el creixement de l’agricultura regenerativa.
És important remarcar que, si bé l’agricultura ecològica i la regenerativa no són equivalents, l’expansió del model ecològic reflecteix una major consciència ciutadana i institucional que facilita la transició cap a pràctiques regeneratives. De fet, moltes finques ecològiques poden esdevenir regeneratives si adopten gestió de sòls viva, integració ramadera i enfocaments de segrest de carboni.
La degradació del sòl afecta prop del 33 % dels terrenys agrícoles mundials (FAO), i la demanda alimentària continua augmentant. En aquest context, l’agricultura regenerativa es presenta com una necessitat urgent per garantir una producció d’aliments sostenible, protegint els recursos naturals i contribuint als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS): fam zero, acció pel clima, vida terrestre i benestar animal.
L’agricultura regenerativa no només és una oportunitat per restaurar ecosistemes i millorar la rendibilitat agrícola, sinó que esdevé una necessitat per afrontar el canvi climàtic, garantir la sostenibilitat del sector primari i millorar el benestar animal. El seu potencial per segrestar carboni i generar crèdits de carboni, combinat amb la reducció de costos, la millora de la resiliència i el respecte per la vida animal, la converteix en una eina essencial per al futur de l’agricultura a Catalunya i arreu del món.
De fet, la Comissió Europea i diverses iniciatives privades ja projecten que el mercat de productes derivats de l’agricultura regenerativa podria créixer més d’un 30 % anual fins al 2030, impulsat per la demanda social i les polítiques de descarbonització del sector agroalimentari. Això confirma que el canvi cap a un model regeneratiu no és només una opció ambiental, sinó una aposta econòmica i social de futur.
DESTACATS