Aquest article ofereix una lectura tècnica i informativa de les dades del cens de polígons de Vic (gener 2026), pensada per a professionals, empresaris i inversors que busquen entendre l'entorn on operen o on tenen previst créixer. L'objectiu és identificar la realitat física i econòmica actual per detectar oportunitats de col·laboració i reptes operatius.

 

1. Disponibilitat de sòl i naus: On hi ha marge de moviment?

 

Per a una empresa que necessita ampliar instal·lacions o buscar noves ubicacions, el mapa de Vic presenta situacions molt contrastades:

 

• El PAE Nord, és el sector on es poden desenvolupar projectes amb necessitats de naus construïdes, ja que concentra una superficie total 71.726 m², la xifra més alta del municipi.

• En canvi, el Bruguer i les Casasses disposa de 166.259 m² de superfícies de terreny disponible i les Casasses n'aporta 115.946 m².   Són zones amb un baix percentatge d'edificació actual respecte a la seva gran superfície total.

• El polígons Malloles (amb un 62,73% d'edificació) i el Sot dels Pradals són zones consolidades ja que ofereixen un entorn molt més dens i madur, on l'entrada de nous operadors és més complexa per la falta d'espai lliure.

 

2. El perfil de la competència i els col·laboradors 

 

Entendre qui són els veïns industrials permet avaluar possibles sinergies de proximitat:

 

• Teixit de Pimes i Microempreses: S’identifiquen 568 agents econòmics únics als 9 polígons de la ciutat, dels quals el 87% d’empreses. La dimensió de les emprese es petita; el 47,12% dels agents tenen entre 1 i 5 treballadors. Això suggereix un entorn de serveis molt capil·lar i especialitzat.

• Predomini de la seu local: El fet que el 72,5% de les empreses tinguin la seu social a Vic indica un teixit amb capacitat de decisió directa sobre el territori, facilitant els acords entre empreses veïnes.

• Concentració de facturació: Tot i que l'agroindústria només representa el 7% de les empreses, genera el 46,9% de la facturació total. El comerç a l'engròs (25,8% de facturació) i el metall i béns d'equip (19,1%) completen el podi dels sectors amb més pes econòmic. Part d’aquestes empreses donen servei a la industria agroalimentaria oferint una especialització territorial elevada.

 

3. Reptes operatius: L’estat de les instal·lacions

 

Per als professionals de l'edificació o empreses que valoren la compra d'actius, hi ha factors estructurals que cal tenir en compte en les auditories tècniques:

 

• La qüestió de l'amiant: És un factor crític en la valoració de costos de reforma. Al PAE Nord, el 44,48% de les cobertes (49 naus) contenen amiant. A la zona de Vic Nord (Mas Beuló i Mas d'en Bigas), la presència se situa en el 25,2% del total de les cobertes estudiades. Està pendent avaluar Malloles i Casassas.

• Serveis i gestió mancomunada: La presència de tres associacions empresarials  (AP Vic Nord, AINEV i l'Associació de Propietaris del PAE) dona una base real per impulsar serveis comuns. A més, la relació público-privada del municipi a través de la Taula de polígons ofereix un espai d’interlocució amb l’entorn per tal de detectar necessitats i impulsar millores als polígons d’activitat econòmica en àmbits com els serveis, la mobilitat, la seguretat, el manteniment i la competitivitat.

 

4. Reflexions sobre el context de mercat (Dades externes)

 

Més enllà del cens, la realitat empresarial a Osona apunta a certs vectors que poden condicionar les decisions professionals:

 

• Logística i darrera milla: La ubicació de Vic com a node entre la C-17 i la C-25 fa que els espais buits són actius estratègics per a la logística regional.

• Autoconsum industrial: L'alt percentatge de cobertes que necessiten renovació (pel tema de l'amiant) i la quantitat de teulades ben orientades són dos reptes i oportunitats per a les instal·lacions fotovoltaiques, el que podria transformar un cost de reforma en una inversió en eficiència energètica a llarg termini.

• Talent especialitzat: El fort pes del sector del metall i l'agroindústria genera una demanda constant de perfils tècnics, el que fa de la proximitat als centres de Formació Professional d'Osona un valor afegit per a les empreses que decideixin créixer en aquests polígons.