Índex Socioeconòmic Territorial (IST): Una mirada a Osona i el Lluçanès
Nota - Índex Socioeconòmic Territorial (IST) 2022
Amb la recent publicació de l’índex Socioeconòmic Territorial (IST) de l’any 2022 per part de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) s’evidencia un agreujament de les dades que reflecteixen l’allunyament de la comarca d’Osona respecte a la mitjana catalana, fixada en 100. Des del 2015, Osona ha mantingut una posició lleugerament inferior respecte a la referència catalana, amb un valor de 97,3. En els darrers vuit anys, les diferències entre ambdós territoris s’han eixamplat, i actualment, els valors osonencs s’han estabilitzat al voltant del 94,3.
Què és l’IST?
L’IST és un índex sintètic construït a partir de la combinació de diversos indicadors socioeconòmics (laborals, educatius, de renda o d’immigració). Aquest índex consolida la imatge d’una comarca on hi conviuen un gruix de realitats heterogènies i complexes.
Municipis amb valors superiors a la mitjana
Curiosament, observem com alguns municipis més petits; Tavèrnoles (127), Malla (126), Santa Cecília de Voltregà (125) o Gurb (122) se situen per sobre la mitjana catalana. En total, 37 dels 50 municipis de la comarca d’Osona i el Lluçanès registren valors superiors a la referència nacional de l’any 2022.
Contrast amb els grans nuclis poblacionals
En canvi, els grans nuclis de la comarca com Manlleu (78) i Vic (83) encapçalen el rànquing de les poblacions amb uns índexs més baixos. En ambdós casos, dins de les mateixes ciutats es desenvolupen realitats amb diferències notables.
A tall d’exemple, a Vic, l’agrupació censal 4 (Nord-oest) amb un 103 contrasta amb Vic 2 (Sud-oest) que només assoleix un 56, resultant una diferència de 46,3 punts percentuals. A Manlleu, la variació és menor, no s’aprecia una disparitat tan marcada. Entre el Manlleu 1 (Centre-Nord) amb un índex de 67 i Manlleu 2 (Est, Sud, i Oest) amb un 86 s’acaba registrant una diferència de 19,2 punts percentuals. Sant Bartomeu del Grau (92) i Torelló (93) són els altres dos municipis amb els valors més baixos de la Comarca d’Osona.
L’índex socioeconòmic territorial ens recorda els principals reptes que la comarca d’Osona i el Lluçanès han d’afrontar si volen mantenir una bona competitivitat territorial, entesa com l’equilibri entre una economia sòlida, la cohesió social i la sostenibilitat ambiental. En els pròxims anys, serà fonamental seguir factors com la renda, l’educació, la pobresa i l’assoliment d’una ocupació de qualitat per vertebrar una política pública efectiva dins d’un marc de governança multinivell.
